Elisa Cobacho:

Els dies 14 i 15 de febrer vam encetar una nova edició del programa Un, dos, coop! que té com a objectiu difondre els valors cooperatius a les escoles.

En aquest cas l’escola Castell de Dosrius va estrenar l’edició acollint-nos amb molta il·lusió i entusiasme. De seguida ens van explicar el motiu: el nostre programa Un, dos, coop! encaixava perfectament amb el projecte transversal que aquest curs s’havien plantejat a l’escola, titulat Conviure per viure.

I realment els infants que van gaudir del taller em van demostrar que el projecte es respirava a les aules: coneixien molts conceptes relacionats amb la convivència i la cooperació i treballaven per projectes posant en pràctica el treball en equip.

Tot i així, de seguida ens vam adonar que els conceptes teòrics són relativament senzills però posar-los en pràctica, implica certes dificultats.

Compartir, prendre decisions, respectar l’altre, treballar en equip o cooperar són paraules desitjades que necessiten de molta feina conjunta. Això sí, va quedar clar que els infants estan molt més sensibilitzats del que ens pensem.

Jo sempre començo el taller dient que tots n’aprendrem, i això és el que vaig sentir, que compartir coneixements i experiències ens fa créixer a grans i a petits.

Rosa Castillo:

Després d’un matí a la feina diària amb correus, trucades, documents i reunió, vaig sortir de l’oficina direcció a Dosrius (Mataró) per anar a l’escola Castell de Dosrius. Allà m’esperava una classe de 4rt amb nens i nenes d’entre 9 i 10 anys. Quan arribo a la classe encara no han tornat del menjador, espero pocs minuts i comencen a arribar. Els veig entrar, xerrant, jugant, molestant-se… i em venen al cap molts bons records d’aquesta etapa.

Comencem el taller i escric a la pissarra COOPERATIVISME i vaig sentint que ho intenten pronunciar: corporatisme, cooperanisme, coopetinisme…. no ho sabien pronunciar però coneixien perfectament el significat. De seguida vam omplir la pissarra amb paraules que ells anaven dient per explicar què volia dir cooperativisme: treball en equip, respecte, col·laborar, objectiu, compartir…

Començo a explicar el conte sobre 3 nens que cooperen per construir un món millor, i gaudeixo amb ells i amb la seva curiositat, són una classe molt participativa i quan vàrem parlar de la presa de decisions van plantejar coses molt interessants: si un no està d’acord i la resta si, perquè ha de guanyar el que vulguin els demés? És just pels que no estan d’acord? Per què cadascun no tria fer el que vulgui?, moltes de les respostes acabaven donant-les ells mateixos.

Després vam fer la dinàmica de dibuixar algunes de les paraules de les que havíem estat parlant i va ser molt sorprenent veure amb quina creativitat representaven la solidaritat, la valentia, el treball en equip, la responsabilitat i la presa de decisions.

Vaig marxar de l’escola amb una gratificant sensació d’haver posat el meu granet de sorra perquè aquests nens i nenes pensin sobre “la manera” de fer les coses, però a més molt emocionada per tots els records tan bonics que havia tornat a rescatar de la memòria i també per què mai m’hauria imaginat tornar a l’escola fent una tasca com aquesta. Vaig reflexionar sobre la feina dels mestres a les aules dia a dia i em vaig reafirmar en el que ja pensava, que no és gens fàcil, però és clar, totes les coses importants són difícils.

Ara espero poder tornar aviat a viure l’experiència ja que segurament no serà igual però estic convençuda de que no me la vull perdre.